69 i pico miren cine
Big Bad Wolves
Segons Quentin Tarantino la millor pel·lícula del 2013 (almenys fins al més d'Octubre).
Quentin Tarantino va dir allà per l'octubre de 2013 que 'Big Bad Wolves' era la pel·lícula de l'any que més li havia agradat. La qual cosa no saps si és bona o dolenta. De fet la peli fa un cert 'tufillo' a les de Tarantino, però potser li falta una mica d'humor o, fins i tot, d'argument. De tota manera és una gamberrada sanguinolenta entretinguda i ben interpretada que et fa passar un rato distret. Com a curiositat a la peli hi ha els personatges d'un pare i un fill que igual que passa amb la mare i filla, expertes en Dostoievski de 'Amanece que no es poco', amb el jove Igor i el vell Igor de 'La última nit de Boris Grushenko' o amb Gallardón  i el seu primogènit, sembla que el fill siga més ancià que el pare.
69 i pico miren cine
Viva la Llibertat
Toni Servillo converteix una bona pel·lícula en un peliculón.
'Viva la Llibertat' és una comèdia molt divertida que baix l'embolcall d'una critica política amaga un munt de coses més sobre les relacions, les persones, la vida que de vegades fan gràcia i altres t'esgarrifen la pell. Però sobre tot és una simfonia interpretativa del gran Toni Servillo que fent dos papers antagònics i els seus contraris en un irresistible viatge d'anada i tornada acaba convertint una bona pel·lícula en un peliculón.
69 i pico miren cine
Al filo del mañana
Starship Troopers + Atrapado en el Tiempo = Al filo del mañana
Fórmules similars, tantes vegades utilitzades per guionistes de Hollywood obligats per productors poc amants del risc, algunes vegades han donat bons resultats, però mai no havia estat tant descarades als ulls dels espectadors com en aquest cas. Més d'un esperàvem que en un moment donat del metratge apareguera Bill Murray per salvar-li la vida a algú per enèsima volta. La pel·lícula vol convertir en gènere el mite de l'etern retorn del que de segur es faran noves versions. 113 minuts d'acció i entreteniment sense més transcendència i amb un encertat us de l'humor que neutralitza els defectes de la trama èpica. Destacar la interpretació de dos actors de 'reparto' Bill Paxton com el Sargent Farell i el enorme Brendan Gleeson com al general Brigham. El pitjor: perdre l'oportunitat de fer-li un homenatge al dia 'D'.
69 i pico miren cine
El pasado
Melodrama familiar que ben be podria ser una telenovel·la, però que és un retrat dur, amarg i estremidor.
Melodrama familiar que ben be podria ser una telenovel·la, però que és un retrat dur, amarg i estremidor que et corprèn i et convenç gràcies a una història potent i unes interpretacions més que bones. Ella, Bérénice Bejo, va guanyar el premir a la millor actriu en el Festival de Cannes de l'any passat. I ell (el director, Asghar Farhadi) que ja havia guanyat un Oscar l'any 2011 per 'Nader y Simin, una separación' demostra que no va ser una casualitat.
69 i pico miren cine
The Lunchbox
Una peli amable, agradosa, encisadora i amb un filet de tensió.
Tot i que de vegades resulta excessivament reiterativa i una mica lenta, 'The lunchbox' és una peli amable, agradosa, encisadora i amb un filet de tensió, suficient per mantindre l'interès en una curiosa història d'amor que frisa el minimalisme.
69 i pico miren cine
‘Rompenieves’
'Rompenieves' és un historia futurista i agraïda de vore basada en el còmic 'Le Trasperceneige' de Jean-Marc Rochette y Jacques Loeb que resulta visualment molt impactant (en la línia de 'Brazil', '1984' o 'Doce Monos') i que té un guió (cosa gairebé inèdita en aquest tipus de pel·lícules) que, malgrat ser molt metafòric no deixa que deicaga l'interès en cap moment. A més ix Ed Harris.
69 i pico miren cine
‘De tal padre tal hijo’
És una preciosa pel·lícula sobre els lligams familiars (on no hi ha sang no es fan botifarres, o sí) que de vegades seriosament, i altres de manera divertida, planteja una situació que no només et mou a la reflexió, sinó que t'esgarrifa i acaba emocionant-te fins al moll de l'os.
69 i pico miren cine
Secuestro
És una peli de pirates somalis i mariners amb un punt de partida semblant al 'Capitan Philips' però sense herois, sense massa diferències entre bons ni roïns i sense discursos morals. Amb una trama molt aconseguida (no debades el director, Tobias Lindholm, es guionista de 'La Caza' y 'Submarino') que amb ritme pausat i mostrant la realitat tal com és sense cap necessitat de subratllar-la, t'atrapa i t'esgarrifa.
69 i pico miren cine
Pompeia
El millor de ‘Pompeia’ és la cita inicial de Plini El Jove i les espectaculars imatges dels cossos humans que van quedar atrapats baix de les crostes de cendra volcànica. La resta és una barreja tirant a roïna de ‘Gladiator’, ‘Deep Impact’ i el castell de focs de Cullera.
69 i pico miren cine
‘Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!’
'Guillaume y los chicos...' és un 'striptease' emocional en tota regla. Una magnífica pel·lícula basada en la vida del guionista, director i actor protagonista (i d'altres papers) Guillaume Galienne que des del començament resulta divertida, dramàtica i molt emotiva i que segueix creixent fins arribar a un final espectacular.
69 i pico miren cine
Le week-end
És una peli divertida, subtil, intimista, àcida, esmolada i sobretot mol lúcida. Una visió agredolça, com la vida, de l'estat en que queden les relacions de parella després de gastar-les tota una vida.
69 i pico miren cine
9 meses de condena
És una d'eixes pelis esbojarrades, poc trellat, a moments una mica bèsties que potser no et canviaran la vida, però que et faran riure i passar una estona ben divertida.  La qual cosa donats els temps que corren te molt de mèrit.