– No me encuentro nada bien, todo se me hace mastegote. Traducció: (No em trobe gens bé, tot se’m fa mastegot) És una cosa molt lletja, això del mastegot, però molt gràfica i il·lustrativa. Encara que en idioma cervantí, mastegote, sona un poc, molt, rar. Així, en «castellano de toda la vida», sembla que diem […]
Una extensió pretensiosa de polseguera i buit regnava entre diverses edificacions prèvies. Un solar magnífic per acollir nous fonaments, però aquest jorn poblat per joves músics que l’envaïen. Cap xaranga ni festa de bombo i pandereta sinó tot el contrari. Crits al cel i pancartes de protesta. La dignitat es manifestava aquesta vegada amb mots […]
Veig gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper. Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
El estudio de la Real Academia Alcoyana concluye este recóndito mundo de las madres alcoyanas con diez oraciones más. Fuentes internas de este importante organismo, nos informan de que no se da por finalizada esta investigación y, que algún día, saldrán a la luz nuevos dialectos y frases hechas de nuestro microcosmos llamado Alcoy.
Mi marido ha ido a hacerse el tueso y lo han dejado hecho un ecce homo. Trducció: (El meu marit ha anat a fer-se el tos i l’han deixat un ecce homo) Sí, Enrique Jorge de la Encarnació Torregrossa i Vercher Bonifaci, ix de la perruqueria del carrer Sant Jordi fet un Sant Llàcer (senllase).
Séptima parte del excelente trabajo de recopilación por parte de la RAA desenmarañando esta etimología tan común, pero a la vez tan desconocida por todos nosotros. “Por la noche leones y por la mañana cagones” (Por la noche leones y por la mañana cagones): suelen recitar esta frase con cierto rin tintín y siempre cuando […]
Màtalo, collons!!! Traducció: (Mata’l, collons). Frase: «Mi marido y sus amigotes, alguno se asiembla a un forajido, de tanto como es de malcarado el figura, lotro día vinieron a casa para ver el fúmbol, y gritaron como búfalos con el selo a punto de merengue…»
Sexta publicación del riguroso estudio de la RAA (Real Academia Alcoyana) de las oraciones más elocuentes de nuestras madres. El intensivo estudio ha desvelado interesantes expresiones que, por su doble sentido, conllevan cierto peligro. “Tu m’escoltes quan et parle??“ (¿Tú me escuchas cuando hablo?): eso te lo dicen por qué anteriormente ya te lo han […]
Entre tots i cadascun dels participants, per disposar-se a excitar els seus instruments sota aquell meravellós sol de vidre, sortia tranquil·la i a la vegada nerviosa cap al seu lloc davant del faristol. Sortia enèrgica però a la vegada tímida i humil l’Alba cap al seu seient, una mica enrogida de tanta gent i tants […]
– Veas tú, para qué quiero tanto angimborio. Traducció: (veges tu per a què vull tant d’angimbori). Enriqueta Solsona Poc, natural de Massalfassar, però un poc estiradeta deprés de tocar-li la loteria, i és per això que infla el morro quan parla en castellà, està farta dels regalets que li endolça la sogra, la senyó […]
