Avui només eixir de casa, plovisquejava, un home del barri que a penes conec de vista, em pregunta, no tens por de mullar-te? Ell anava amb un bon paraigües i li he dit ‘No, la caçadora que porte és aïllant’. Aislant? diu i em pregunta: i el cap? Té caputxa, li dic, i vostè, té […]
El nou any no pogué començar més rebolicat. Quasibé ja ni me’n recordava de l’assumpte dels polisportius quan arribà a la redacció un rumor procedent de València. Adaptant-se a les normatives que dictava el nou Govern Central estava produint-se un requalificació del sòl urbà i, el que era més important, dels terrenys que vorejaven la […]
John Lennon va morir la vespra de la meua incorporació al Servei Militar. Quan a migjorn la televisió anuncià el seu assassinat, les primeres imatges que ens arribaren foren les d’aquella casa enigmàtica que duia per nom «Dakota».
L’embarassada de trenta-set setmanes i mitja ix del cotxe amb dificultat. Camina per l’explanada de l’hospital amb la lentitud d’un transatlàntic que maniobra per atracar a port. Puja la rampa de maternitat. I després de fer-se un embolic amb la porta d’entrada, la bossa dels estris per a tres dies d’estada, la targeta de seguiment […]
Després de fer-se arrere aprofitant les rodes de la cadira l’escrivent s’ha alçat engrapant amb les seues manotes els bracets d’alumini com si fóra un gimnasta practicant l’exercici de les paral·leles. D’un gest enèrgic agafa dues crosses, es posa dempeus i s’enfila endins subjectant l’historial de la dona amb les dents serrades.
Olivia ha desaparecido. Todo el pueblo, la policía y especialmente su familia la buscan desesperadamente. La esperanza es lo que empuja a varias de las historias humanas que se entrecruzan.
Com cada dia a Lluis el va despertar l’alarma del rellotge a les cinc del mati. Després de maleïr unes quantes vegades i de cabrejar-se amb ell mateix dient-se, que no, que hui no faria el que venia fent els darrers anys a la fàbrica, chiquitroc, chiquitrac! es va alçar.
– «La penúltima». L’escriptor alça el got i sobre el vidre estriat regallen els llums grocs del bar. L’acompanyen tots aquells que unes hores abans havien compartit amb ell la presentació del seu últim llibre.
Dues nits després tornà a somiar amb els tres xiquets pescant a la vora d’un riu. Els dos primers tenien a la mà dreta una truita i una sabata, respectivament.
Durant un temps vaig estar a València fent un treball que es va dir ‘Darwin’. Quan anava a treballar, a les parades d’autobús veia la publicitat de ‘Atraco’ una pel·lícula en la qual vaig participar, és una coproducció hispano-argentina dirigida per Eduard Cortés en la qual intervinc en una seqüència, tinc un parell de frases […]
En el somni de Vicent Mataix tres xiquets pescaven a la vora d’un riu. De l’ham del primer penjava una truita, del segon una sabata i quan anava a esbrinar el trofeu del tercer la seua dona el deixondí.
Anys arrere, quan el barri encara era viu i l’Oficina de Rehabilitació no existia, Manel Peris acudia amb els seus amics a les bodegues de got i navaixa que pul·lulaven onsevol. Era habitual trobar colles de gitanos amb una guitarra i compartir amb ells beguda i taula.Tot el costellar de carrers que abocaven a Ambaixador […]